L'olivera i les Garrigues

L'olivera està estretament relacionada amb la nostra història, la història de la comarca de les Garrigues com així ho demostren el gran nombre d'antiquíssims molins que hi tenim repartits, tant per Les Garrigues com per la zona sud del Segrià.

L'ús que s'ha donat a l'oli al llarg de la història ha set del més variat, així sabem que l'oli d'oliva s'ha utilitzat com a aliment, per alinyar els plats, fabricació d'ungüents per curar ferides i malalties, també per fabricar ungüents perfumats, com a combustible per il·luminar a través de les llànties i com a conservants d'altres aliments. Molts d'aquests usos es fan servir encara avui en dia.

Origen i expansió, la importància de l'oli a través dels temps.

De l'olivera ja se'n coneix la seva existència pels voltants de l'any 4000 A .C en la zona situada entre Palestina, Egipte i Grècia.

Foren els Fenicis i els Grecs els que la varen introduir a la Península. Els ports de Roses, Tarragona i Empúries foren els seus principals punts d'introducció.

En temps dels Romans es milloraren les tècniques de producció i s'estengueren les zones de cultiu cap a altres zones de la Península.

Amb l'arribada dels àrabs, l'olivera rebé un nou impuls tornant a millorar-ne el cultiu i l'obtenció de l'oli. En aquests temps les Comarques de Lleida eren conegudes pel sobrenom de l'azeitun que vol dir lloc d'oliveres, el que ens indica l'existència de vastes extensions d'olivera.

Com a curiositat dir que la paraula "aceite" prové dels àrabs, a l'oli ells l'anomenaven "az-zait" , i el seu significat és suc d'oliva.

Durant l'Edat Mitjana la producció de l'oli va descendir fins al punt que en determinades zones, es podia utilitzar com a moneda de canvi. El seu ús va reduir-se dràsticament i només l'acostumaven a consumir les classes altes i els religiosos per realitzar actes litúrgics.

Passada la fosca Edat Mitjana els cultius d'oliveres es tornaren a expandir. La fortalesa de l'arbre de l'olivera era una garantia de futur i animava als agricultors a plantar-ne.

La introducció de la nostra oliva, l'arbequina.

Ja durant l'època medieval, a Les Garrigues hi va haver alguna plantació significativa d'oliveres, el Duc de Medinaceli i Senyor d'Arbeca, després de portar la varietat arbequina des de Palestina, va oferir un ral de velló per cada oliver, d'aquesta varietat, que es plantés.

La introducció d'aquesta nova varietat va aconseguir disparar la qualitat del nostre oli essent un factor determinant pel desenvolupament de tota la comarca. L'oli fruit d'aquesta varietat és reconegut mundialment i utilitzat tant per la gastronomia més bàsica com per la més professional.

A mitjans del segle XIX el cultiu de l'olivera va gaudir d'un important augment en el nombre de plantacions, va ser l'època coneguda com la febre de l'oli i va venir determinada per un increment de la demanda a conseqüència d'un augment de la població i a la industrialització. La desamortització també va afavorir, posant a disposició dels pagesos noves terres i s'inicià un important procés de conversió dels boscos en camps de cultiu. El paisatge de Les garrigues es començà a omplir de les seves característiques oliveres.

Apogeu i declivi del cultiu de l'olivera.

El món de l'olivera, i per tant el de l'oli, viu un impuls importantíssim. Els mals preus en els cereals i la fil·loxera que ataca les vinyes, fa que la gent canviï aquests cultius per la més segura olivera. Un altre factor lligat a la bona qualitat del nostre oli és que es reforçà el nostre mercat davant les possibles fluctuacions que podien afectar a altres zones.

Aquesta bonança va perdurar fins a l'any 1920, va ser a partir de l'any 1921 que s'entra en una espiral de males collites deguda a fortes gebrades i posteriors sequeres que ocasionaren una davallada en les collites quasi fins a la seva totalitat. Això generà la marxa de la gent dels nostres camps cap a les noves indústries de les ciutats i que els que es quedaren haguessin d'anar malvivint. Moltes plantacions foren abandonades o reconvertides.

La guerra civil va perjudicar encara més la vida al camp, moltes plantacions es perderen i la falta de recursos per poder conrear els camps va fer que les collites fossin reduïdes.

La modernització arriba al món de l'olivera.

Va ser a finals dels anys 80 i durant els anys 90 quan s'aconsegueix dinamitzar el cultiu de l'olivera, sortint del forat en què estava immersa. Els avenços tecnològics en els sistemes de cultiu, els avenços en els sistemes de producció de l'oli i també gràcies a les ajudes estatals i europees per millorar les explotacions, varen fer que augmentessin novament el nombre de plantacions dedicades a l'olivera i es va tornar a gaudir d'una vitalitat i energia mai vists. Com a exemple de consolidació es produeix la introducció del nostre oli en el mercat estranger.

La realitat actual del nostre cultiu.

Tanta bonança mai és eterna i per no oblidar que, tot i els múltiples avenços tecnològics, sempre es depèn de les condicions climatològiques, l'any 2001 una nova gelada va malmetre novament grans extensions d'oliveres fins a un punt mai vist. Les plantacions es varen quedar pràcticament sense producció per anys i molts arbres es van haver d'arrencar o tallar arran de soca per fer que pogués tornar a rebrostar. Es va tornar a hipotecar novament el futur de tota una zona, però gràcies als ajuts econòmics i a l'esperit lluitador dels nostres pagesos, ara per fi es torna a perfilar un nou horitzó pel cultiu d'aquest fruit i per a tota la gent que en depèn i en viu.