1918-1921

La Cooperativa Agrícola del Soleràs va ser fundada l’any 1918 amb el nom Sindicato Agrícola-Católico de Solerás per solucionar els problemas dels baixos preus que obtenien els pagesos en vendre les olives. Aquests preus sempre estaven lligats a interessos de tercers.

Seguint els consells del pare Tura, religiós claretià fervent defensor del cooperativisme, es va crear una Comissió encarregada de redactar uns estatuts i fer els tràmits corresponents.

La primera fàbrica d’oli, pròpiament dita, va començar a funcionar durant la campanya oleícola 1920-21, sota la presidència de Joan Tamarit Guiu, primer president de la Junta Directiva del Sindicat. Aquells començaments no varen ser fàcils i els pagesos varen haver d'esmerçar-hi molts esforços en forma de mà d'obra i de diners en la construcció i equipament del molí d’oli.

El Sindicat Agrícola del Soleràs es va inagurar el febrer de 1921.

1950
L'any 1940 es va canviar la denominació de la Cooperativa, passava de dir-se "Sindicato Agrícola del Solerás" a dir-se "Cooperativa Agrícola del Solerás".

Els avantatges del cooperativisme no es varen desaprofitar i es van transformar, per una banda, en nous serveis oferts als socis i per altra en la millora de la producció i qualitat de l'oli. Un exemple va ser la implantació de l'ús d'adobs que s'aconseguien bé de preu gràcies a la seva adquisició en quantitats importants per a tots els socis de la cooperativa. Un altre exemple va ser la instal·lació de centrifugadores, batedores i d'altres màquines, reformant i ampliant la fàbrica i la seva capacitat de producció.

Un any important va ser el 1950, en el que es van crear les seccions d'ametlles, adobs i insecticides, cereals, pinsos, cultura agrícola i crèdit. Amb aquest ampli ventall de serveis s'aconseguia donar una cobertura quasi total al soci.

L'any 1950 es varen començar les gestions per poder construir una fàbrica d'oli "d'orujo", cosa que finalment s'aconseguia el 1952 i es posava en funcionament durant la següent campanya. Fàbrica que al llarg dels temps s'ha anat reformant i modernitzant fins a arribar als temps actuals.

1959
Després d'una seguida de males collites, en què la producció es va veure seriosament minvada, la cooperativa va posar en marxa un servei de productes per a la ramaderia, facilitant així que el soci es pogués dedicar a la ramaderia com a mitja de subsistència complementari a l'agrari. Aquesta secció va tenir una gran acollida i al cap de dos anys es va separar de la cooperativa i es va fundar la "Cooperativa Avícola ".

Els temps anaven avançant i la modernització del camp fou un fet. Un servei més que oferia la cooperativa era la secció de maquinària.

Sortosament el món agrari és una àrea que ha gaudit d'una modernització important de les eines de conreu, necessàries per fer les feines del camp més productives i menys feixugues pel pagès, així l'any 1959 es va procedir a comprar un tractor i altres màquines que es van posar a disposició dels socis.

1962
L'any 1962 es va procedir a crear la secció de consum. Amb aquest servei es va buscar posar a disposició del soci productes quotidians a preus més barats gràcies a la compra a l'engròs que realitza la cooperativa.

Un fet a destacar és que gràcies a la tasca realitzada per la cooperativa dins el món del cooperativisme, aquesta fou guardonada l'any 1968 amb la "Medalla de la Cooperació", aprofitant el XV Aniversari de la Llei de Cooperació.

La modernització, igual que a les antigues tècniques de conreu, també va arribar a les tècniques de producció.

1977
A causa de l'envelliment de la maquinària i a la lentitud de les antigues tècniques de mòlta, la cooperativa decideix adquirir l'any 1977 una màquina "Pieralisi" capaç de moldre cada dia 45 tones d'olives.

1988
Sens dubte una de les millores realitzades a la cooperativa i que més varen influir en el treball dels pagesos va tenir lloc l'any 1988 i va consistir en la instal·lació d'una altra línia de producció, incrementant així la capacitat de mòlta.

Ara bé, el que fou realment revolucionari pel pagès fou la instal·lació d'un nou sistema d'entrada d'olives, aquest nou sistema a través de maquinària separa els brots, neteja les olives de fulles i de terra, les pesa i permet emmagatzemar-les en tolves a granel.

Tota aquesta feina que ara es fa de forma automàtica abans l'havia de fer el pagès de forma manual, quan arribava a la nit a casa, després de tota una jornada collint olives, havia de netejar les olives (amb canyissos o bé amb ventadores) i les havia de portar en sacs a la cooperativa, pesar la carrega, descarregar els sacs i marcar-los per identificar el soci que els portava. Tot això requeria una altra dura jornada laboral extra quan arribava la nit, jornada que es va reduir a carregar les olives a granel a les carretes dels tractors i portar-les a la cooperativa.

1989
Les noves tecnologies també arriben a la cooperativa l'any 1989, any que s'adquireix un ordinador per a la secció de crèdit i que durant l'any 1991 es connecta directament amb els bancs, agilitzant així les operacions i els serveis que ofereix la secció.

1992
L'any 1992 i gràcies a la liberalització dels combustibles s'instal·la un sortidor de Gasoil B. Aquest sortidor està gestionat per la cooperativa i permet que els socis puguin adquirir el combustible amb més comoditat i a uns preus més competitius.

1994
Durant l'any 1994, per desgràcia, la Cooperativa Avícola es veu obligada a tancar i la Cooperativa Agrícola n'adquireix els locals i ofereix als socis part dels serveis que "l'Avícola" oferia, concretament els pinsos. Els locals són utilitzats per emmagatzemar ametlles, adobs i els mateixos pinsos.

2011-????
La Cooperativa no ha deixat mai de modernitzar-se i no tan sols en la maquinaria, sinó també renovant oficines, botiga, les instal·lacions de fabricació i embassat, equipaments, etc... buscant en definitiva no oblidar el nostre passat, que ens ha dut fins on som, però pensant sempre en el nostre futur, un futur en el que s'ha de saber estar a l'alçada d'un mercat globalitzat i cada cop més competitiu.

En definitiva i per acabar, no exagerem si definim la cooperativa com el puntal de la societat solerassenca en aquest últim segle i podem arribar a dir que el desenvolupament de la població sempre ha anat lligat al desenvolupament de la cooperativa, una cooperativa que ha sabut mantenir-se fidel als valors que varen permetre que aquesta és crees ara fa 100 anys.

Des d'aquí recordar als que amb el seu esforç varen participar i participen en aquest llarg projecte que és La Cooperativa i mirar el futur amb esperança cap a les noves generacions perquè segueixin el camí que fa tants anys els nostres ancestres varen començar.